El fonament jurídic l’hem trobat en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993).
En aquesta Llei es diu que “El Patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric……mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures”.
La Seu Vella com a integrant del patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat de Lleida, per tant constitueix una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures, per la qual cosa la seva protecció, conservació és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.
La Generalitat de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria.
L’Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques que financi total o parcialment o que executin els particulars en virtut de concessió administrativa una partida mínima de l’u per cent de la seva aportació, amb la finalitat d’invertir-la en la conservació, la restauració….dels béns protegits per la llei
Paper de l’església catòlica:
Com a titular d’una part molt important del patrimoni cultural català, ha de vetllar per la protecció, la conservació i la difusió d’aquest patrimoni i, amb aquesta finalitat, ha de col•laborar amb les diverses administracions públiques de Catalunya.
Col•laboració dels particulars:
Totes les persones físiques o jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment de la legislació de patrimoni cultural davant les administracions públiques de Catalunya.
La legitimació per a recórrer davant els tribunals de justícia es regeix per la legislació de l’Estat i de la Comunitat Europea.
Tothom que tingui coneixement d’una situació de perill o de la destrucció consumada o imminent d’un bé integrant del patrimoni cultural català ho ha de comunicar immediatament a l’administració local corresponent o al Departament de Cultura.
LA SEU VELLA està protegida per un Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de data 30.05.1995, publicat al DOGC el 28.06.1995. Amb anterioritat per un Reial Decret de 12.06.1918.
1 comentari:
FONAMENT JURÍDIC ... DEL ... PATRIMONI HISTÒRIC.
El fonament jurídic l’hem trobat en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993).
En aquesta Llei es diu que “El Patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric……mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures”.
La Seu Vella com a integrant del patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat de Lleida, per tant constitueix una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures, per la qual cosa la seva protecció, conservació és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.
La Generalitat de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria.
L’Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques que financi total o parcialment o que executin els particulars en virtut de concessió administrativa una partida mínima de l’u per cent de la seva aportació, amb la finalitat d’invertir-la en la conservació, la restauració….dels béns protegits per la llei
Paper de l’església catòlica:
Com a titular d’una part molt important del patrimoni cultural català, ha de vetllar per la protecció, la conservació i la difusió d’aquest patrimoni i, amb aquesta finalitat, ha de col•laborar amb les diverses administracions públiques de Catalunya.
Col•laboració dels particulars:
Totes les persones físiques o jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment de la legislació de patrimoni cultural davant les administracions públiques de Catalunya.
La legitimació per a recórrer davant els tribunals de justícia es regeix per la legislació de l’Estat i de la Comunitat Europea.
Tothom que tingui coneixement d’una situació de perill o de la destrucció consumada o imminent d’un bé integrant del patrimoni cultural català ho ha de comunicar immediatament a l’administració local corresponent o al Departament de Cultura.
LA SEU VELLA està protegida per un Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de data 30.05.1995, publicat al DOGC el 28.06.1995. Amb anterioritat per un Reial Decret de 12.06.1918.
Publica un comentari a l'entrada