Pel prestigi i llarga trajectòria del Premi d’Assaig que coneixem força bé en quan a possibilitats innovació, ens atrevim a reflexionar sobre tres consideracions sobre el risc del seu encotillament... Tenint ben present que els projectes s’enfoquen des d’una perspectiva d’utilitat per als destinataris del productes que han de satisfer les seves necessitats, els quals com a bons clients desitgen consumir, també en el cas d’uns premis literaris, pel valor afegit que aporten els serveis en un mercat globalitzat altament competitiu.
Primer, doncs, ens preguntem de quina manera uns premis literaris molt ben recompensats haurien de ser útils per dinamitzar la vocació creativa dels nois i noies del centres educatius i dels joves universitaris de les terres de Lleida, tenint en compte que estan finançats per l’Ajuntament i també per la Diputació de Lleida.... Resulta evident que aquest suggeriment el fem conscients que serà ben entès pel Sr. Vallverdú, tenint en compte tota la seva llarga trajectòria professional com a professor i pedagog, però principalment per ser Premi Honor de les Lletres Catalanes i l’escriptor català de literatura juvenil més reconegut internacionalment..
D’acord al que hem expressat anteriorment, la segona reflexió es centraria en la idoneïtat de considerar meritori el resum del contingut de l’obra guanyadora (recompensada amb 9000 euros), tot pensant que potser ens trobem amb un jurat sense visió global que, incaut i inexpert, es deixa caure a la trampa de premiar per defecte un dels pocs textos presentats al concurs literari.... A més, en premiar una “hermenèutica que s’allunya de la realitat present”, oblidant els reptes que planteja un futur que ens anima a aprofundir en la complexitat de la globalització, ens hauria de fer més conscient de deixar de confiar en “la torre d’ivori dels jurats encotillats”.
D’altra banda, per la síntesi que s’escoltà la nit del festival literari a l’Auditori, fa la impressió que el propòsit de l’assaig guanyador tracti de donar encara més protagonisme a uns personatges ancorats en la galàctica del nostàlgics, que impunement neguen les barbaritats dels vertaders fets històrics... En remoure el passat posant l’interès en els emoluments d’un concurs literari, probablement insconscientment i sense adonar-se’n també es contribueix a fer difusió d’un discurs revisionista sectari, que pretén aconseguir la fractura d’una societat poc consistent en valors referents per afrontar el futur de les properes generacions.
Com a tercera consideració voldríem assenyalar una mancança que ja s’ha denunciat en anteriors convocatòries, com quan reiteradament s’han queixat de l’escàs ressò informatiu dels premis en els mitjans de comunicació , que tristament, com moltes altres activitats de relleu que es fan a les nostres Terres de Lleida, tot i ser molt destacades, romanen al llim dels oblidats de la “ciutat llunyana”.
Firma l’escrit: Agrupació de la Porta dels Apòstols Nucli de socis dels Amics de la Seu Vella de LLEIDA
Sense voler apartar-nos dels tres assumptes que plantejament , voldríem fer una breu digressió sobre la plena vigència del llibre “Lleida, problema i realitat”, que hauria de ser referència permanent del Premi d’Assaig , ja que fins i tot després de la seva publicacióara fa més de quaranta anys, els continguts de les seves propostes continuen magistralment ben plantejades... Recordem que és un llibre amb vocació d’obrir escletxes i per esbrinar saber com sortir-se’n en una Lleida sense llibertats democràtiques, en la qual en aquell temps ningú es podia imaginar que entraríem en un món globalitzat, ple d’oportunitats per formar-nos, treballar i competir amb l’aplicació de les noves tecnologies de la informació de la societat del coneixement.
En distanciar-nos dels problemes de Lleida i la realitat del seu entorn, tot ignorant el llibre de referència anteriorment destacat, i no tenir ben clar que un premi d’assaig podria servir per quelcom més que ser un pretext per organitzar un concurs literari, aliè a propostes que ajudin a millorar la vida de la ciutadania , no resultarà estrany que ens hagi sorprès que com guanyador de la convocatòria d’enguany s’hagi valorat l’extracte d’una tesi doctoral sobre la memòria històrica, revisionista dels revisionistes.
Firma l’escrit: Agrupació de la Porta dels Apòstols Nucli de socis dels Amics de la Seu Vella de LLEIDA
3 comentaris:
"Efectes catàrtics..del..Premi d'Assaig".
Benvolguts... Patrons dels Premis Literaris.
Pel prestigi i llarga trajectòria del Premi d’Assaig que coneixem força bé en quan a possibilitats innovació, ens atrevim a reflexionar sobre tres consideracions sobre el risc del seu encotillament... Tenint ben present que els projectes s’enfoquen des d’una perspectiva d’utilitat per als destinataris del productes que han de satisfer les seves necessitats, els quals com a bons clients desitgen consumir, també en el cas d’uns premis literaris, pel valor afegit que aporten els serveis en un mercat globalitzat altament competitiu.
Primer, doncs, ens preguntem de quina manera uns premis literaris molt ben recompensats haurien de ser útils per dinamitzar la vocació creativa dels nois i noies del centres educatius i dels joves universitaris de les terres de Lleida, tenint en compte que estan finançats per l’Ajuntament i també per la Diputació de Lleida.... Resulta evident que aquest suggeriment el fem conscients que serà ben entès pel Sr. Vallverdú, tenint en compte tota la seva llarga trajectòria professional com a professor i pedagog, però principalment per ser Premi Honor de les Lletres Catalanes i l’escriptor català de literatura juvenil més reconegut internacionalment..
D’acord al que hem expressat anteriorment, la segona reflexió es centraria en la idoneïtat de considerar meritori el resum del contingut de l’obra guanyadora (recompensada amb 9000 euros), tot pensant que potser ens trobem amb un jurat sense visió global que, incaut i inexpert, es deixa caure a la trampa de premiar per defecte un dels pocs textos presentats al concurs literari.... A més, en premiar una “hermenèutica que s’allunya de la realitat present”, oblidant els reptes que planteja un futur que ens anima a aprofundir en la complexitat de la globalització, ens hauria de fer més conscient de deixar de confiar en “la torre d’ivori dels jurats encotillats”.
D’altra banda, per la síntesi que s’escoltà la nit del festival literari a l’Auditori, fa la impressió que el propòsit de l’assaig guanyador tracti de donar encara més protagonisme a uns personatges ancorats en la galàctica del nostàlgics, que impunement neguen les barbaritats dels vertaders fets històrics... En remoure el passat posant l’interès en els emoluments d’un concurs literari, probablement insconscientment i sense adonar-se’n també es contribueix a fer difusió d’un discurs revisionista sectari, que pretén aconseguir la fractura d’una societat poc consistent en valors referents per afrontar el futur de les properes generacions.
Com a tercera consideració voldríem assenyalar una mancança que ja s’ha denunciat en anteriors convocatòries, com quan reiteradament s’han queixat de l’escàs ressò informatiu dels premis en els mitjans de comunicació , que tristament, com moltes altres activitats de relleu que es fan a les nostres Terres de Lleida, tot i ser molt destacades, romanen al llim dels oblidats de la “ciutat llunyana”.
Firma l’escrit: Agrupació de la Porta dels Apòstols
Nucli de socis dels Amics de la Seu Vella de LLEIDA
"LLEIDA, PROBLEMA I REALITAT"
Sense voler apartar-nos dels tres assumptes que plantejament , voldríem fer una breu digressió sobre la plena vigència del llibre “Lleida, problema i realitat”, que hauria de ser referència permanent del Premi d’Assaig , ja que fins i tot després de la seva publicacióara fa més de quaranta anys, els continguts de les seves propostes continuen magistralment ben plantejades... Recordem que és un llibre amb vocació d’obrir escletxes i per esbrinar saber com sortir-se’n en una Lleida sense llibertats democràtiques, en la qual en aquell temps ningú es podia imaginar que entraríem en un món globalitzat, ple d’oportunitats per formar-nos, treballar i competir amb l’aplicació de les noves tecnologies de la informació de la societat del coneixement.
En distanciar-nos dels problemes de Lleida i la realitat del seu entorn, tot ignorant el llibre de referència anteriorment destacat, i no tenir ben clar que un premi d’assaig podria servir per quelcom més que ser un pretext per organitzar un concurs literari, aliè a propostes que ajudin a millorar la vida de la ciutadania , no resultarà estrany que ens hagi sorprès que com guanyador de la convocatòria d’enguany s’hagi valorat l’extracte d’una tesi doctoral sobre la memòria històrica, revisionista dels revisionistes.
Firma l’escrit: Agrupació de la Porta dels Apòstols
Nucli de socis dels Amics de la Seu Vella de LLEIDA
Publica un comentari a l'entrada