dissabte, 21 de maig del 2011

La nova Lleida dels dos turons i els onze ponts

1 comentari:

referents ha dit...

“ARA TOCA VOTAR EN CLAU DE LLEIDA”

Tot contemplant amb plena atenció la claredat de la llum penetrant del gran rosetó calidoscòpic, capaç de lubrificar els neurotransmissors dels cervells més rovellats, plenament imbuïts d’un absolut silenci, antic i molt llarg, omplint de serenor i pau interior la Vella Catedral de la Seu Vella, amb el perill que de tant de mirar-la ja només la veiem com una postal, ens atrevim a fer unes breus interpretacions hermenèutiques, acompanyades d’unes humils exhortacions apostòliques, convençuts que ara toca votar en clau de Lleida.

Ara que ja coneixem la realitat de tot allò que de bo ens aporten els nouvinguts immigrats, que ben sovint són un bon exemple de com saber lluitar per sobreviure en un temps d’un cert desencís i molta incertesa, a la benvolguda senyora Inma Manso, candidata del PP, podríem suggerir-li que quan en el seu discurs amb tota naturalitat ens parli de la problemàtica de la immigració no hi afegeixi tics agressius en els seus arguments, entre altres raons perquè la seva mirada transparent entra en turbulències i per tant perd tota credibilitat la bona intenció d’estar centrats en contribuir a millorar la qualitat de vida de la gent de la Lleida

Ara que estem necessitats de savis consells, que aportin noves idees i millors propostes per tal que el terratrèmol de la crisi econòmica deixi de sacsejar les claus de volta de la societat del benestar, necessàriament obligada a reinventar-se buscant noves oportunitats, demanaríem a l’assagista i filòsof senyor Ramon Camats d’ICV que no defalleixi en la seva missió de predicar el nou paradigma del progrés sostenible per contribuir a fer realitat la prosperitat compartida en un món globalitzat, un nou model d’educació en valors que ens facin sentir l’anima entusiasmada de l’esperit emprenedor de les terres de Lleida.

Ara que sembla que definitivament ja li ha arribat el seu torn al Centre Històric, gràcies a les cures pal•liatives urbanístiques que s’hi han executat i a les noves iniciatives que potenciaran el bombeig emocional del cor de la ciutat, a la senyora Montse Bergés, dona proactiva d’ERC, de fortes conviccions i d’agradable somriure empatitzador , li demanaríem que no afluixi en la seva determinació de treballar per la recuperació de l’autoestima d’uns carrers als que ja els ha arribat l’hora de ser valorats, com fan turistes i visitants, per la riquesa i diversitat cultural que aporten a l‘embolcall urbanístic del Turo de la Seu Vella.

Ara que ben aviat farà un quart de segle que la Coalició de Convergència i Unió va accedír a governar la Paeria per l’acord d’un pacte antinatural i en sortís foragitada per culpa de la moció de censura d’uns trànsfugues ben recompensats, ja definitivament recuperats de la nostàlgia d’aquella amarga aventura que va provocar a l’ostracisme més alienador a persones que pensem en positiu, voldríem recomanar al candidat independent de la Casa Gran del Catalanisme, senyor Zaballos, que pari molt de compte de no caure en el parany de les dissonàncies cognitives quan assumeixi l’honor de fer de cap de l’oposició a l’Ajuntament de Lleida.

Ara que l’Àngel Ros, polític per convenciment, ens demana que li fem confiança, li volem agrair que ens hagi fet partícips de la gran transformació d’una ciutat que ja compta amb tots els mitjans bàsics i fonamentals per “esdevenir un referent nacional o internacional per la seva excel•lència en alguna especialització productiva”. També expressar-li el reconeixement de lleidatanes i lleidatans que li hem sabut redescobrir unes qualitats de lideratge pròpies de la gent de raça gegantina, semblants al carisma del nostre estimat president Jordi Pujol, que de ben segur també el farà content veure la nova ciutat dels dos turons i dels onze ponts. En definitiva, si és possible, voldríem encoratjar el senyor Alcalde, perquè amb l’ajuda de tothom, pugui reeixir amb èxit en el repte de fer realitat el compromís de futur per fer de Lleida la força de la nova Catalunya.